martes, 9 de marzo de 2010

AVORTAMENT..

L'altre dia van coincidir manifestacions en contra i a favor del avortament , personalment crec que te que ser un ultim recurs , malgrat jo penso que se li anomeni embrió , fetus .. no deixa de ser una vida, pro cal respectar el dret de els que poden pensar diferent , i crec que es un tema molt poc frívol i l'avortament no es pot convertir en un sistema anticonceptiu mes al igual que les píndoles del dia després.




I sempre aquestes manifestacions sento proclamàs com :

NOSALTRES PARIM NOSALTRES DECIDIM”

I a mi se'm planteja un dubte el pare de la criatura anomenau-la embrió o el que voleu .

NO TE CAP DRET?

ES NOMES DECISIÓ DE LA DONA?



6 comentarios:

lisebe dijo...

Doncs es un tema una mica difícil, jo trobo necessari que quan l'embarás ha sigut consecuencia d'una violació en el cas de nenes i adolescents que no estan preparades pugui haver un abortament però en cada cas es diferent.

Per altre banda quan es questió de no haver posat medis ,penso que tractar la vida amb tanta frivolitat no es de ser dona, els preservatius están per algo més que per no contraure malalties sexuals, sino per evitar abortaments innecessaris, i estic totalment en contra .

He de dir que la meva possició respecte a aquest tema no te res a veure amb idiologies de cap tipus tant sols amb el que penso de la vida, crec que es massa preciosa per treure-la sense pensar en cap responsabilitat per els actes descontrolats.
I sí crec que en qualsevol mida respecte a un abortament les dues parts implicades tenen las seves responsabilitats i decisions.

Però clar es això el que jo penso.. hi ha de tot i pensaments diferents al respecte. Jo tant sols he exposat la meva opinió.

Peto

Thera dijo...

Mira, de vegades les coses es veuren diferents quan t'hi veus implicat pel mig... La llei actual no em sembla correcta, tinc una amiga molt propera a mi que acaba de passar per una situació molt molt desagradable i el pitjor és que quan t'hi trobes veus que no ets a l'unica a qui et passa això, estava embarassada de set mesos i en cap prova diagnòstica anterior es va detectar la greu malformació que patía el fetus, però de sobte tot va començar anar de mal en pitjor, possiblement algun error de diagnòstic anterior... segur, el fet és que a set mesos i escaig i amb un bon estat de salut físic i mental la mare, com que l'anomalia no afectava a la seva salut directament, no hi havia manera que cap tocòleg del país (quan dic país parlo de manera extensiva, diguem que de tot l'Estat) que li accedís a una interrupció de l'embaràs, va haver de viatgar a Burdeus i l'alternativa era Paris, que després de noves proves i tot un feixuc tema administratiu va poder tirar endavant el que ha estat la decisió més difícil que ha pres a la seva vida. Aquí s'ha sentit tractada com una delincuent pràcticament. I el seu marit, gran amic meu, què vols que et digui, ho ha passat fatal, ho ha sentit moltíssim, però en el fons ell trobava altres moments de desconnexió, trobava moments en que podia allunyar-se breument del drama, ella no, el patía dia a dia, minut a minut, de dia i de nit. Tot plegat sentint-se molt i molt desamparada i acabant a l'estranger com fa anys...

Josep B. dijo...

Hauríem de partir de l'evidència que els anti-abortistes són també anti-píndola de l'endemà, anti-píndoles anticonceptives, anti-diu, anti-preservatiu ... resumint, és un problema, per a ells, religiós.

La frontera entre el que és un ser viu i el que no és molt difusa, però es pot establir, científicament, una època on no ho és i una on sí, i els plaços de la llei estan fets en base a aquestes èpoques.

D'acord que l'avortament ha de ser el darrer recurs, però recordem que cap dona no avorta per gust.

Per altra banda, aquests hipòcrites anti-abortistes no tindran cap problema en realitzar un avortament il·legal (perquè així ningú no ho sabrà) si l'honor de la família està en joc. Ho sé per experiència.

M. Antònia dijo...

Estic d'acord amb el Josep, m'he trobat un cas en que venien a avortar per malformació i em van demanar el capellà per batejar-lo. Jo no sóc qui per per jutjar a ningú. Però si eren religiosos, no vaig entendre el què em van demanar. Vaig cursar la petició al sacerdot de torn.
Per moltes dones és molt dur avortar. Pendre píndoles, és molt dolent per la salut i sobre això no hi ha prou informació. Però quan passa un embaràs, i en la majoria dels casos l'home es fon, ha estat per la gràcia de déu? Un fill és cuidar-lo, estimar-lo, tot representa obligació, treure de tu per l'altre. Poca gent està disposada. Altres, els meys, ja no poden més de responsdabilitat. Altres no seran mai responsables ni d'ells mateixos. Mai he pogut dir està bé o no ho està. Cada cas és únic.

Ada dijo...

Clar que té dret el pare també, però el cos que pateix és el de la dona, i passar per un avortament no deu de ser una operació molt agradable... Pense que, en última instància qui ha de decidir és la dona, amb consens amb el pare, clar. Però si tinc clar una cosa és que els retors no tenen cap dret a decidir. Ja tenen prou feina si s'encarreguen dels pederastes que s'amaguen entre ells...

María Jesús Verdú dijo...

Passava a saludar-te