domingo, 22 de noviembre de 2009

L'ENSENYAMENT.


L'ensenyament es un tema sempre controvertit i que ens els últims temps davant de l'evidencia de que no rutlla tots els governs volen fer els seus canvis, de calendari escolar, de assignatures....

No son canvis fàcils molts topen amb un poderós col·lectiu el de mestres, els altres partits, l'església, i.........

I una cosa es evident ja fa temps que l'ensenyament no rutlla, i es nota amb el fracàs escolar, i amb la preparació amb la surten els nois i noies de les escoles.

Es evident que la educació te que ser una compartida , pares, societat i mestres, la societat esta creant individus cada vegada mes individualistes i agressius, els pares estan creant exercits amb nens amb el síndrome del emperador, i de l'escola surten que no saben ni quina es la capital de Portugal, on cau Itàlia, i s'emboliquen amb 4 números.....

Crec que calen solucions , el sistema pedagògic es important, però pòster cal revisar-ho i no cal allò de “ La lletra con sangre entra” ni tampoc lo “ D'educar en felicitat total” potser millor educar per la felicitat i aquesta no s'aconsegueix pas amb ignorància, i potser que els pares i la societat comencina pensar quina educació cal, i als mestres a pensar si l'actual sistema de rebaixar el contingut curri-cular, per frenar el fracàs escolar, potser ja arribat massa lluny i escudar-se en un sistema de claustre ( assembleari) per defugir responsabilitats potser no es el millor per que cauen al mateix sac magnífics professionals, i d'altres que no..

Potser es un tema controvertit , i podeu estar d'acord o no  amb aquestes apreciacions, però no deixis de dir la teva si penses que estic equivocat  o si penses que no..

5 comentarios:

lisebe dijo...

Doncs jo crec que tens rao, abans per exemple, quan el/a mestre/a et posaba un castic ( i no en refereixo a pegar) els pares feien pinya i el resusltat donava els seus fruits, ara no se't acurreixi posar un castic que estan els pares darrera dels mestres a queixar-se.
El fracás escolar es evident quan veus a nens i nenes que no saben escriure ni a fer comptes si no es amb una calculadora davant.
La llei actual de ensenyament es bastant ambigua i les asociacions no serveixen per res.
Jo crec que tot ha de començar a casa, tenir uns bons habits de cultura, menys dibuixos animats i mes incluore als fills el bon habit de llegir, no per imposició del cole sino per habits culturals a casa. Si la societat estés més concienciada que la cultura es l'arma mes potent que existeis davant de aquest mon, no existiría la incultura ..
Això sí els governs haurien de promoure més las biblioteques, i que els llibres no fossin tant cars, i si es fa servir l'ordinador sempre com una eina cultural, mes que de oci.
Clar que es el meu paré
Hi ha una frase que ho diu tot més que les meves paraules:
" No hi ha més monstruós que una ignorancia activa" (Johann Wolfgang vo Goethe)
Ja no estem al segle de "l'oscurantisme" a on l'esglesia prohibía saber llegir...

Doncs provem que es així.!

Petons

garbi24 dijo...

La primera assignatura i més important per mi seria que els ensenyessin RESPONSABILITAT doncs es una cosa que s'està perdent i es la base de tot. Si una persona es responsable pot fer qualsevol tasca.

Thera dijo...

Jo mai havia dubtat tant del nostre sistema educatiu fins que hi he tingut als meus fills, ara tinc el que dic molts dubtes, molts dubtes pel que fa a l'escola, pel que els ensenyen, per la formació dels propis ensenyants, per la manera d'educar-los a casa, la difícil tasca dels pares i també de l'entorn en general, ni més difícil ni menys que abans, d'això no en dubto pas, cada temps té les seves coses bones i dolentes. Però, en general, ho veig força com tu i també apunto cap a la responsabilitat, com en garbi24, crec que hauria de ser un puntal bàsic. Créixer com a persones responsables, íntegres. Però, no sé pas si amb el que tenim ara, l'escola d'avui, ens en sortirem. tot i que em consta que hi ha molt bons profesionals, però qui els dona suport? I avui, quan penso amb el nou calendari escolar, penso en qui volem semblar-nos ara, no som nordeuropeus, vacances al febrer, per favor... per on ho agafen això... jo no ho veig gens clar i crec que respón a una altra tradició cultural.

instints dijo...

No tinc molts anys d'experiència a l'esquena amb ensenyament, però cosetes n'he observat. El sistema educatiu no és estable, als mestres ens fan anar com monigots, als pares els tenen desorientats amb les novetats, els alumnes han d'aprendre tantes coses que ja no saben ni què estan aprenent... hi ha trampes..

helena dijo...

Mareta meva que no tens prou feina i et poses amb un altre blog, ains...

Guay felicitats està interessant.

Apalink