martes, 23 de febrero de 2010

Que penseu del tema?

QUE PENSEU DE AQUEST TEMA?

POTSER TORNEN ELS PODERS FACTICS?


Carta destacada del dia: 'Paràbola sinistra: Garzón, processat pel franquisme'

Això es el súmmum. Resulta que al jutge Baltasar Garzón se l’ha fet seure al banc dels acusats pel franquisme. ¿Una paradoxa? ¿Una paràbola sinistra? ¿Una metàfora d’una transició escanyolida i asimètrica? Tinc la convicció que els espanyols continuem en plena transició. Crec que després d’aquell ja llunyà acord entre tots els partits polítics [els pactes de la Moncloa], modèlic en el seu moment, no hi ha hagut progressos essencials. Per exemple, és imprescindible deslegitimar i il·legalitzar la sublevació militar de 1936, que va provocar la guerra civil, i tot el que va passar durant els 40 anys de règim criminal de Franco.
Sé que el vestit democràtic que han portat els hereus del franquisme els queda cada vegada més ample; se’ls ha esfilagarsat i deixa al descobert les seves misèries impossibles d’amagar. I també sé que sense el pacte amb aquesta altra part de la societat espanyola no es podrà donar validesa a la definitiva condemna del franquisme. S’apel·la sempre a la pueril fal·làcia que s’ha d’estendre un mantell d’oblit en favor de la convivència. ¡Mentides! Hi ha rius de tinta que sostenen raonablement el contrari.
I, finalment, quan s’argumenta la impossibilitat de revisar el passat a causa de la vigent llei d’amnistia s’incorre en una altra fal·làcia. Som davant de crims de lesa humanitat –els que investiga Garzón–, que no prescriuen i contra els quals no es pot esgrimir cap legislació nacional d’un país que es tingui per democràtic. S’ha d’anar contra aquesta llei i declarar-la inconstitucional. Si el text de la Constitució estableix un marc que impedeix declarar inconstitucional una norma d’aquestes característiques, doncs s’hauria de canviar la Constitució. LAUREANO LOPEZ LOIS .

lunes, 8 de febrero de 2010

HAN ESCRIT..1

Han escrit” serà una secció d'aquest bloc on es reflexa ran cartes de lectors, articles d'opinió que cregui interessants, cal dir que també vosaltres em podeu enviar aquells que considereu importants, temes socials, polítics, econòmics, socials..


Crec que per començar aquesta secció aquesta carta que es va publicar fa uns dies al “periodico “ i que a generat força enrenou , vosaltres direu..


El text de la carta es aquest:


Els meus veïns passen fam perquè no tenen feina



Arantxa Bernaldo Durán

Sant Pere de Vilamajor


Aquesta és la història del Manel, la Rosa i la seva filla de 4 anys, però podria ser la història de milers de famílies, incloent-hi la meva. Tinc 32 anys, i des de fa un temps la meva família ha augmentat. El Manel i la Rosa estan tots dos a l’atur i són veïns meus. Conec les seves ganes de treballar i la seva frustració de no trobar feina, i sé que passen molta vergonya al demanar-me menjar; perquè no poden comprar ni un cartró de llet per donar-li a la nena. Sé que ho passen molt malament, i també sé que no m’agrada que la filla dels meus veïns passi fam i fred, sobretot si penso que som en un país considerat del primer món on, entre altres coses, esperem que arribin les rebaixes per anar a comprar roba; a vegades, només perquè està més barata, no perquè en necessitem. El Manel i la Rosa només volen trobar feina per poder menjar i deixar de passar les angúnies de veure com al col·legi de la seva filla els donen les sobres del menjador per al sopar de la nena.

¿Necessitem comprar aquesta peça que no ens fa falta, o aquell perfum tan car, quan els nostres veïns passen gana? Jo no ho necessito, per descomptat, i per això, quan vaig al supermercat, intento comprar alguna cosa per a aquesta família; no podria dormir tranquil·la pensant si la nena deu haver menjat o no, o si tal oenagé els deu haver donat alguna cosa o no. Sóc conscient que molta gent es troba en la mateixa situació, però a mi em preocupen els meus veïns i la seva filla petita. Llanço una crida de solidaritat a tothom que estigui al corrent de situacions com aquesta. Qui dóna un cop de mà als altres se sent després més content, sobretot al veure la mirada d’agraïment dels que reben l’ajuda. No es pot permetre que algú que viu al teu costat passi gana.


jueves, 4 de febrero de 2010

Lluita contra la llibertat o contra l'opressió?..

A França estan immersos en debatre el Burka, ja van debatre el vel islàmic a les escoles i el van prohibir , creieu que aquests debat es en contra de les llibertats o per el contrari que es una lluita contra un signe opressor incompatible amb els drets i la dignitat de les dones.